Es formà amb el seu pare, Bernardo, decorador de teatre. El 1719, a conseqüència de la seva estada a Roma i sota la influència de Luca Carlevaris, Gaspard van Wittel i Marco Ricci, inicià la temàtica de paisatges urbans o vedute, sobretot de Venècia, que assoliren un gran èxit, especialment a Anglaterra. El seu estil inicial és dins una tradició cromàtica i lumínica caravaggista (Rescloses de Dolo, Ashmolean Museum d’Oxford; Taller de marbrista a San Vitale, National Gallery de Londres); a partir del 1727 aclarí definitivament la paleta. En 1730-46, el gran augment de producció implicà la intervenció molt activa del taller i un amanerament progressiu (Regata sobre el Canal Gran, al Windsor Castle; Dàrsena de Sant Marc, Museum of Fine Arts, Boston), bé que gravà una sèrie de 31 aiguaforts per a Joseph Smith, de gran qualitat. En 1746-55 residí a Anglaterra, on pintà bon nombre d’obres. La seva producció, molt unitària, es caracteritza per un objectivisme topogràfic i una minuciositat i un rigor arquitectònics facilitats per l’ajuda de la cambra òptica. Influí en l’escola dels vedutistes venecians posterior (vedutisme).
La plaça de San Marco, pintura de Il Canaletto (National Gallery of Art, Washington)
© Corel Professional Photos
Sobrenom amb què és conegut el pintor italià Giovanni Antonio Canal.