i Maria Canals i Cendrós | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maria Canals i Cendrós

Maria Canals i Cendrós
© Palau de la Música
música mús
Pianista.
Barcelona, 1914 — Barcelona, 28 de juliol de 2010

Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda, del qual va heretar la tradició musical francesa. Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol. L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom. Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de les obres dels compositors catalans més importants de la primera meitat del segle XX , especialment les de Manuel Blancafort i de Rosselló.

Un cop retirada dels escenaris, exercí una notable tasca pedagògica: el 1950, fundà l’Acadèmia Professional de Música Ars Nova i el 1954 creà el Concurs Internacional d’Execució Musical Maria Canals de Barcelona, el més antic de l’Estat espanyol i que ha esdevingut un dels més prestigiosos del món. Formà part també de prestigiosos jurats internacionals en concursos d’interpretació.

Casada amb l’escriptor i compositor Rossend Llates i Serrat, amb el qual publicà Beethoven: la vida i l’obra, visió actual (1970), és autora dels llibres autobiogràfics Una vida dins la música (1969) i Quaranta anys de vida del concurs d’execució musical: alguns records (1998). Obtingué l’Stella della Solidarità Italiana, condecoració concedida pel president de la República italiana el 1965, i l’any 1982 la medalla de Chevalier de l’ordre des Arts et des Lettres del Govern francès. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya la guardonà amb la Creu de Sant Jordi i el 1994 l’Ajuntament de Barcelona li lliurà la Medalla d’Or.

Llegir més...