Autodidacte, ingressà el 1893 amb Isidre Nonell a l’escola de Llotja, però aviat l’abandonaren i sortiren a dibuixar i pintar pels afores, amb Pichot i Mir (per això, al·ludint a llur temàtica de suburbi, hom els anomenà la colla de Sant Martí ). Amb Nonell anà a Caldes de Boí (1896), i més tard a París (1897), on exposaren (1897 i 1898) a la galeria Le Barc de Boutteville. Malgrat la influència dels impressionistes, especialment de Renoir, no renuncià als temes ètnicament hispànics. Després, llargues estades a Madrid, Sevilla (1903) i Granada (1905) l’allunyaren de la identitat amb la temàtica i el colorit de Nonell, del seu començ. Sobri en els retrats a l’oli i al pastel, més decoratiu en la figura i el paisatge, la seva pintura sumptuosa té un predomini d’entonacions suaus, especialment verds blavissos. Patrocinat pel marxant Durand-Ruel, exposà el 1902 a Nova York. Des del 1907 concorregué a les exposicions oficials de Barcelona (amb sala especial a la del 1920), Madrid, París, Brussel·les, Gant. El 1933 tingué lloc una exposició d’homenatge, pòstuma, a la Sala Parés. Fundà i dirigí l’associació Les Arts i els Artistes, i inicià Picasso en la tècnica del gravat sobre metall. El Museu d’Art Modern de Barcelona conserva la col·lecció més important de les seves pintures i dibuixos.
Ricard Canals i Llambí
© Fototeca.cat
Pintor.