Fill d’Esteve Canals i Guerau, n’heretà la fàbrica. S’interessà pels problemes del tenyit de tèxtils. Anà a Madrid el 1760 com a diputat dels fabricants catalans per tractar amb la Junta General de Comercio y Moneda, que li encarregà d’estudiar la forma d’estimular el conreu que a Mojados i en altres pobles de Valladolid feien de la roja; la millora que aconseguí permeté que el 1768 la producció es pogués usar a les fàbriques de Catalunya i fins i tot fer exportació. L’èxit li valgué el càrrec de director i visitador general de tints del regne i inspector del ram de la roja (1764). La Junta Particular de Comerç de Barcelona li demanà que redactés unes instruccions en català per a introduir-ne el conreu a Catalunya. El resultat fou la Recopilació de les regles principals sobre el cultiu... de la... roja o granza (1766). Retirat a Barcelona (1769), fou un dels dos ciutadans honrats que formaren part de la Companyia de Filats de Cotó (1772).
Investigà amb èxit nous procediments de tenyit aplicant-hi el platí, l’orxella, etc., i intentà de descobrir en el marisc trobat a la costa catalana la púrpura dels fenicis. Publicà els resultats a Memorias sobre la púrpura de los antiguos... (1779) i altres opuscles. També publicà Colección de lo perteneciente al ramo de la rubia o granza... (1779). El 1777 Carles III li concedí el títol de baró de Vallroja. La seva fàbrica d’indianes s’estancà. El 1768 posseïa 100 telers (només 40 d’actius), i el 1772 en tenia 50. El 1783 l’arrendà a Antoni Nadal i Derrer.
Considerat un exemple típic d’il·lustrat, posseí una biblioteca abundant, amb obres de temes diversos, més de la meitat de les quals eren en llengua francesa. Fou membre de la Sociedad Económica de Madrid i de les de Vera i Puigcerdà. Fou, així mateix, un exemple clar de l’ascensió social de la burgesia industrial catalana.