i Josep Cañas i Cañas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Cañas i Cañas

Josep Cañas i Cañas Als castellers (Vilafranca del Penedès, 1963)
© Fototeca.cat
dibuix dib i escultura escult
Dibuixant i escultor.
Banyeres del Penedès, Baix Penedès, 1905 — el Vendrell, Baix Penedès, 5 de gener de 2001

Bé que en bona part fou autodidacte, els anys vint freqüentà l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova, on rebé la influència de Damià Torrents i de Joaquim Mir, de qui fou amic. Exposà individualment per primera vegada a Barcelona l’any 1932 (Sala Parés). Becat per la Generalitat, el 1935 féu estades a Londres i a París. En els seus inicis la seva obra fou dominada temàticament i formalment pels tipus camperols i mediterranis. En una segona etapa posterior a la guerra civil de 1936-39, i entre el 1947 i el 1955, que residí a Mèxic, recreà el tema indigenista. Les seves figures, de contorns arrodonits i monumentalitat continguda, es desenvolupen dins volums cúbics i cilíndrics. Cal destacar-ne els monuments A fra Juníper Serra (a Carmel, Monterey, Califòrnia), Als castellers (Vilafranca del Penedès, 1963), La sardana (a Montjuïc, Barcelona, 1965) i el monumental Quatre de vuit del Vendrell (1965-76). N'hi ha peces als museus d’art modern de Barcelona, Bilbao i Madrid, i al Museo Antropológico de Mèxic. Destaca també la sèrie de dibuixos 700 rostres, realitzada entre els anys 1929 i 1985. És autor del llibre El Vandalismo glorificado (1975).

Llegir més...