És el més important en el seu gènere, i la impressió feta per Kofman, en menys de tretze mesos, sembla que no tenia precedents a Europa. L’autor, castellà resident a València, recollí una quantitat ingent de material poètic abraçant des de l’època de Juan de Mena fins al seu temps. Els autors representats passen de 150, les poesies, de 1 050, i els gèneres són molt diversos. El grup poètic valencià hi és ben representat, però, respecte a la llengua, la tria és aleatòria i únicament l’edició del 1514 acull un nombre discret de peces en català, catorze en total. La primera edició constava de mil exemplars i s’esgotà en menys de tres anys. Castillo refongué el material i en publicà una altra, la segona, a València mateix, el 1514. Amb supressions i addicions, encara hi hagué d’altres edicions: a Toledo el 1517, el 1520 i el 1527; a Sevilla el 1535 i el 1540; a Anvers el 1557 i el 1573. Modernament n'hi ha diverses edicions: la de J.A. de Balenchana, a la Sociedad Bibliófila Española (1882); la facsímil de l’edició del 1520 (1904); i la facsímil de l’edició del 1511, d’Antonio Rodríguez-Moñino (1958), que publicà també un suplement contenint les peces poètiques addicionades a les posteriors (1959). L’èxit estimulà d’altres impressors a la confecció de cançoners de contingut més reduït i de preu més assequible, amb destinació popular. Així, en derivaren, a més del Cancionero de Constantina (~1515), apropiació evident, i del procaç Cancionero de burlas (1519), Dechado de galanes (~1520), Espejo de enamorados (~1535) i Vergel de amores (1551).