Les rimes, dedicades a Laura, són dividides en dues parts anomenades In vita di Madonna Laura i In morte di Madonna Laura. Un altre criteri de divisió més exacte seria la diferenciació que presenta l’autor entre l’interès mundà i l’espiritual, l’amor profà i l’amor sagrat. Laura és el nucli del cançoner, una dona real allunyada de les abstraccions del dolce stil nuovo. Això no obstant, el capteniment de Laura, fred i onesto, i l’amor del poeta, que ell anomenava contemplazione amorosa, fan suposar que Laura no existí mai, o que, si existí, representà més un símbol que un amor real. Hom considera aquest recull com un alt exemple de lírica psicològica, del qual arrenca el corrent petrarquista que marcà profundament la literatura europea del segle XV al XVII. La primera traducció íntegra del Cançoner al català no fou publicada fins el 2016, en una versió bilingüe de Miquel Desclot.