Més antic que els altres cançoners catalans conservats, que daten del final del segle XV o del principi del XVI, aquest còdex, copiat entre els anys 1420 i 1430 en un entorn probablement cancelleresc o notarial proper a la cort barcelonina dels primers Trastàmara, constitueix el recull més important i extens de la poesia catalana anterior a Ausiàs Marc.
El primer tom, a més, conté una trentena d’obres de trobadors dels segles XII i XIII i una quinzena llarga de peces líriques anònimes, en occità i d’estil trobadoresc, totes de gran interès filològic i lingüístic. D’altra banda, al segon tom, s’hi troben diverses obres de narrativa en vers i un cançoner personal d’Oton de Grandson, que hi és copiat en bloc.
El valor més notable del recull, però, resideix en el fet de ser l’únic testimoni que ha transmès l’obra coneguda de poetes catalans de la segona meitat del segle XIV i del primer quart del XV, com Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes, Lluís Icart, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, el Capellà de Bolquera, Jacme Rovira, Pere Marc, Gabriel Ferrús, Jordi de Sant Jordi, Arnau Marc, Francesc de la Via i Joan Basset.
Com molts cançoners miscel·lanis, el VeAg presenta en aparença un gran desordre estructural. Però l’estudi global del manuscrit revela que aquest suposat desordre prové en gran part de la suma de diversos estrats compilatius que han confluït en el cançoner al llarg de la història, des del recull d’un nucli primitiu més antic fins a l’afegiment de successives ampliacions posteriors, on es troba representada l’obra dels poetes de moda en el moment de la compilació.
Bibliografia
- Alberni, A. (2002): “El Cançoner Vega-Aguiló: una proposta de reconstrucció codicològica”, dins Badia, L.; Cabré, M. i Martí, S.: Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (s. XIII-XIV). Barcelona, Curial / PAM.
- Asperti, S. (1985): “Flamenca e dintorni. Considerazioni sui rapporti fra Occitania e Catalogna nel XIV secolo”. Cultura Neolatina, 45.
- Bohigas, P. (1988): Lírica trobadoresca del segle XV: Joan Basset i altres poetes inèdits del Cançoner Vega-Aguiló. València / Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana / PAM.
- Pagès, A. (1936): La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe. Tolosa de Llenguadoc / París, Privat / Didier.
- Parramon, J. (2000): “Els apèndixs del cançoner Vega-Aguiló”. BRABLB, 47.
- Riquer, M. de (1950): “Contribución al estudio de los poetas catalanes que concurrieron a las justas de Tolosa”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVI.
- Riquer, M. de (1951): “Gabriel Ferruç y Guerau de massanet, poetas catalanes del siglo XV”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVII.