Llicenciat el 1932, exercí en el medi rural, on va lluitar contra el “gambia”, mosquit transmissor de la malària. Amplià estudis a la Johns Hopkins University de Baltimore. Fou director de la divisió d’organització de serveis de salut pública de l’OMS (1950-53) i director general d’aquesta organització (1953-73). S'ocupà principalment dels problemes d’enginyeria sanitària, la lluita contra la fam i la tuberculosi, la unificació de la terminologia mèdica i el millorament de les condicions sanitàries dels països del Tercer Món.