Aquesta celebració extraordinària, que coincideix amb tots els anys acabats en u, té el seu origen en una solemne processó votiva a la fi d'una pesta en honor de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, a fi que preservés els vallencs de qualsevol calamitat. Pau Baldrich (1760-1834), marmessor del llegat de mossèn Josep Parellada, fou el promotor de les festes decennals, i fou qui signà el 28 de gener de 1791 davant notari el vot públic, junt amb el batlle de Valls i la comunitat de preveres presidida pel rector de la parròquia de Sant Joan. La Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, fou coronada canònicament el 1911.
La ciutat de Valls es guarneix amb els tradicionals domassos blaus i el símbol marià, i la celebració té un variat programa d’actes. Inclou concerts, teatre, jocs florals, competicions esportives, ball de gala, trobades de bastoners, gegants i nans, trabucaires. grallers, diables i bèsties de foc i actuacions castelleres). També s’hi celebra la proclamació de vallencs il·lustres, i es fan uns espectaculars castells de focs.
La processó, que té lloc el dia 2 de febrer, és l’acte central de les festes. Té lloc al vespre i hi desfilen amb els seus pendons totes les associacions i entitats vallenques. Segueixen els entremesos populars, cavallets, gitanes, bastons, moros i cristians i els balls de valencians. La moixiganga i el ball de la Candela consta que hi desfilen des del 1891. Tots hi actuen, llevat de l’àliga, que balla davant la imatge de la Mare de Déu de la Candela quan aquesta arriba al Pati, i després a la plaça del Blat. La bandera de la ciutat és portada per la màxima autoritat que assisteix a les festes.