És situada a la costa septentrional de l’illa, de la qual és la principal ciutat i un centre actiu d’exportació, a través del seu port, dels productes agrícoles de la regió (olives, oli, vi, raïm, cítrics, ametlles).
Fundada pels àrabs (segle IX) prop de l’antiga Cnossos, fou conquerida pels bizantins (961) i posteriorment pels croats (segle XIII), que la donaren a Bonifaci, marquès de Monferrat, el qual, el mateix any, la vengué a Venècia. El comerç català amb l’illa de Creta, documentat des del segle XIII, tingué el centre a la ciutat de Càndia, on fou establert un consolat de catalans proveït regularment del 1433 al 1519. Era també escala del comerç amb l’illa de Xipre. L’església de Santa Maria Spanopuliotissa, del segle XIII, desapareguda, fou probablement la capella de la colònia catalana. Fou conquerida el 1669 pels turcs després d’una llarga lluita.