És situada a la costa septentrional de l’illa, de la qual és la principal ciutat i un centre actiu d’exportació, a través del seu port, dels productes agrícoles de la regió (olives, oli, vi, raïm, cítrics, ametlles). Fundada pels àrabs (s IX) prop de l’antiga Cnossos, fou conquerida pels bizantins (961) i posteriorment pels croats (s XIII), que la donaren a Bonifaci, marquès de Monferrat, el qual, el mateix any, la vengué a Venècia. El comerç català amb l’illa de Creta, documentat des del s XIII, tingué el centre a la ciutat de Càndia, on fou establert un consolat de catalans proveït regularment del 1433 al 1519. Era també escala del comerç amb l’illa de Xipre. L’església de Santa Maria Spanopuliotissa, del s XIII, desapareguda, fou probablement la capella de la colònia catalana. Fou conquerida el 1669 pels turcs després d’una llarga lluita.