El terme limita al N amb el riu de la Sénia. Al sector occidental una sèrie de fonts sense desguàs han originat aiguamolls. La superfície del regadiu, però, és bastant reduïda (90 ha). La majoria de les terres conreades són de secà (unes 4 200 ha), dedicades principalment a cereals, vinya i olivera. El 37% correspon a terres muntanyoses (en part coscoll). Hi predomina el règim d’explotació directa. Poble agrícola de secà, sense activitats industrials, ha conegut una forta i contínua davallada. La vila (913 h agl [2006], canetans ; 320 m alt.) és al centre d’una vall limitada pel tossal de Canet (440 m alt.), la roca de la Barcella, la mola del Murar i la serra del Solà, drenada pel barranc de la Font de la Roca, afluent per la dreta del riu de Cervera. Pertangué als hospitalers i, posteriorment, a l’orde de Montesa, el mestre del qual, Francesc Llançol, l’erigí en vila el 1540. Pertanyia a la governació directa de la mensa magistral de Sant Mateu del Maestrat. L’església parroquial de Sant Miquel conserva el retaule de la Missa de Sant Gregori del s XVI, obra d’autor anònim, conegut per Mestre de Canet lo Roig . Durant la segona meitat del s XVIII i el XIX tingué una forta expansió. Dins el terme hi ha nombroses masies (mas de la Fam, d’en Coll, d’en Baiarri, d’en Cruells, d’en Sanç de Dalt), actualment en procés d’abandó.
Canet lo Roig
© C.I.C-Moià