El 1798 entrà com a oficial al Despacho de Hacienda, on intervingué en nombrosos informes sobre política econòmica i exterior. El 1804 s’establí a València com a comptador major de l’exèrcit i es casà amb Eulàlia Ventades. A l’inici de la Guerra contra Napoleó, tingué un paper destacat en l’organització de la defensa de la ciutat: fou membre de la Junta Suprema de València, per a la qual aconseguí emprèstits i arbitris nous. Fou diputat per València a les Corts de Cadis, i la Junta Central el nomenà ministre de finances. Amb la reacció absolutista del 1814 fou confinat a Peníscola. El 1820, a l’inici del Trienni Constitucional, fou novament ministre de finances: per tal de resoldre els greus problemes econòmics (les despeses doblaven els ingressos) proposà la venda d’una setena part dels béns eclesiàtics, emprèstits i nous imposts. Exiliat a la fi del Trienni, s’establí a Londres, on publicà Elementos de la ciencia de la Hacienda (1825) i el notable Diccionario de hacienda (1826-27). El 1831 tornà a Espanya, on fou director de l’Archivo General de Simancas i publicà obres d’història.