Comparteix amb el comú d’Encamp, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d’Andorra. Té com a eix la vall de la Valira d’Encamp, amb diferents valls subsidiàries per la dreta d’aquesta (valls de Riu, de Ransol i d’Incles). Les principals fonts de riquesa són l’agricultura i la ramaderia. Els meners de la coma de Ransol que proveïen de ferro les antigues fargues andorranes deixaren d’ésser explotats al final del segle XIX. Relativament poc afectada per la immigració i pel turisme, disposa, d’altra banda, d’un important centre d’esports d’hivern a Soldeu (Soldeu-el Tarter). La baixa demogràfica ha estat constant i progressiva els últims 50 anys. El poble
(1.882 h [2006], canillencs;
1.531 m alt.) és a la confluència del riu de Montau amb la Valira d’Encamp, en un replà a recer d’altes muntanyes i enfront d’una vall conreada, d’origen glacial. És esmentat ja el 839; probablement el seu origen és preromà. Conserva en gran part el seu caràcter arcaic: vells molins i cases pairals amb balconades de fusta. L’església parroquial, dedicada a sant Serni, conserva pintures i imatges de notable valor. La creu de pedra dels Set Braços, al camí de Prats, data de la segona meitat del segle XV. La parròquia comprèn, a més, els pobles, llogarets i caseries del Tarter, Ransol, els Plans, l’Aldosa de Canillo, el Vilar de Canillo, les Cases del Forn, Prats, Meritxell (amb el santuari de la Mare de Déu de Meritxell), Pradarrodó i les Morelles, i l’església de Sant Joan de Caselles, a més d’una dotzena de masos (entre els quals, la Costa i Mereig).
Canillo
© Fototeca.cat