Participà, a Sicília, en la revolució del 1848 i s’hagué d’exiliar a París. Fou professor (1851) de química a Alessandria (Piemont), on descobrí la reacció anomenada de Cannizzaro, i catedràtic a les universitats de Gènova (1855), Palerm (1861) i Roma (1871), i fou senador italià (1871). Desenvolupà mètodes precisos de determinació de pesos moleculars i atòmics basats en la llei d' Avogadro i aconseguí l’acceptació d’aquesta pel món científic de l’època (congrés de Karlsruhe, 1860), així com també que fossin unificats els criteris de formulació dels composts químics. Demostrà que la química inorgànica i l’orgànica són regides per uns mateixos principis.