i Cantallops | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cantallops

Sumari de l’article

Cantallops
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Empordà.
Població: 
319 h
[2009]
Extensió: 
20 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Cantallops, de 19,62 km 2 de superfície, s’estén pel vessant meridional de la serra de l’Albera (contraforts sud-occidentals del Puig Neulós), a la zona de transició vers la plana empordanesa, constituïda per una gran superfície d’erosió. Així, la part septentrional del terme és la més accidentada; per aquest sector, una faixa de terra de menys d’1 km d’amplada, pertanyent al municipi de la Jonquera, separa el municipi de Cantallops de l’actual ratlla fronterera amb França (al sector del puig del Llobregat i el coll del Forcat). És en aquesta zona septentrional on hi ha les majors elevacions del terme, el puig de les Canals (894 m), que fa de divisòria entre els termes de Cantallops i la Jonquera, com també ho fan el coll d’Oleda i el puig de la Borbota (779 m) al NW. Més avall, el límit ponentí de Cantallops amb la Jonquera passa per la serra de la Sureda (496 m) i el puig del Corb. Al SW, per la serra del Quer Afumat (el puig Rosselló, de 171 m) limita amb el municipi de Campmany. Al NE el puig del Forcadell (534 m) fa de divisòria, encara, amb el terme de la Jonquera, i el Puig Rodó (422 m) entre Cantallops, la Jonquera i Sant Climent Sescebes, municipi aquest darrer amb el qual confronta Cantallops a l’E i al SE per les Serres. La part meridional del terme municipal, menys accidentada, amb replans i petites valls dó, permet els conreus i és un precedent de la plana.

El terme és drenat de N a S per la capçalera de la riera de Torrelles, que neix a la serra de les Canals i és tributària, per l’esquerra, del Llobregat d’Empordà (que pertany a la conca de la Muga, com tots els de la serra de l’Albera), aigua avall del municipi de Cantallops. Altres petits barrancs i torrenteres, afluents de la de Torrelles, reguen també el territori, dels quals el més important és la riera de la Verneda, al SW. Hi ha nombroses fonts, algunes de les quals sulfuroses, especialment al sector nord-oriental, com la font de la Solana, la font de la Tina, la Font Nova i la font del Ferreret.

Una carretera local comunica el poble de Cantallops amb la N-II de Barcelona a França, uns 2 km al sud de la Jonquera, lloc on enllaça amb la d’Agullana i la Vajol. Al poble de Cantallops s’agafa un camí que porta al veïnat de Requesens, del municipi de la Jonquera.

El lloc i l’església són esmentats el 844 en un precepte atorgat a favor del monestir de Sant Quirze de Colera, on consta que els monjos d’aquest cenobi havien poblat el territori i edificat l’església de Sant Esteve (de Cantalupis). També posseïen béns al monestir de Sant Martí de les Escaules i al de Sant Pere de Rodes. El lloc pertanyia al comtat de Peralada.

La població i l'economia

La població (cantallopencs) acusà un augment notable durant els segles XVIII i XIX; de 67 h el 1718 es passà a 218 h el 1787, i 780 h el 1860. L’evolució demogràfica és la característica de la ruralia. Com a tota la serra de l’Albera, hi tingué gran incidència la crisi produïda per la fil·loxera. Més modernament hi ha influït, a part altres causes més corrents d’èxode vers les ciutats, la minva de la rendibilitat de l’explotació forestal. Des del primer quart del segle XX s’inicià una davallada demogràfica. El 1900 hi havia 731 h i el 1991 263 h, recuperant població el 2005 amb 271 h. La població s’agrupa principalment al cap de municipi. Al sector meridional del territori hi ha diverses masies escampades, un bon nombre de les quals han estat abandonades, cosa que ha comportat l’existència d’alguns terrenys erms, abans dedicats al conreu.

El terme posseeix una extensa zona forestal, principalment d’alzines sureres, en boscos molt espessos, on podem contemplar alguns exemplars molt notables d’aquests arbres. També hi ha pins, alzines i roures. Aquesta reserva forestal ocupa la part septentrional i més accidentada del terme. El bosc ha estat destruït en alguns indrets pels incendis, i aquesta riquesa forestal, de la qual el recurs més important durant molts anys ha estat el suro, ja no s’explota. El suro donà lloc, com en altres pobles del Pirineu empordanès, a l’establiment de petites indústries taperes, de caràcter menestral i familiar. L’etapa pròspera d’aquesta activitat fou a la fi del segle XIX i a la primeria del XX. Als anys quaranta del segle XX, però, ja havia desaparegut gairebé totalment. Els conreus ocupen els voltants del poble i el sector meridional del terme, i són majoritàriament de secà, llevat d’algunes feixes d’horta vora la riera. S'hi conreen principalment cereals i, secundàriament, llegums i farratge. Hi resten importants extensions de vinya i alguns oliverars. Actualment les activitats de comerç al detall i de serveis en general són les més importants del municipi en número d’ocupació.

El poble de Cantallops

El poble de Cantallops, a 200 m d’altitud, és a la dreta de la riera de Torrella. És un nucli agrupat entorn de l’església i de les restes del castell, de gran interès per la seva arquitectura de caire popular, malgrat algunes alteracions, com per exemple, la destrucció del pou públic cobert de la plaça Major. Les cases, característiques de la zona muntanyosa de la comarca, tenen la planta baixa destinada a corrals o cellers, i el pis superior a habitacions, sovint amb escala d’accés des de l’exterior, adossada a la façana, que pot anar precedida d’una terrassa sobre arcs i voltes de mig punt.

L’església parroquial de Sant Esteve de Cantallops és situada a l’antiga capella del castell. És un edifici de dues naus amb capçalera carrada, que ha sofert moltes transformacions. Hi ha la porta al mur meridional, d’un arc de mig punt extradossat amb una arquivolta apuntada. Al segle XVIII s’hi afegiren capelles laterals al costat septentrional. El campanar, vora la paret occidental, era una de les torres del castell medieval de Cantallops; es tracta d’una torre de planta rectangular, que fou sobrealçada un pis, on hi ha arcades de punt rodó per a les campanes.

Del castell de Cantallops, a part la torre ja mencionada que fa de campanar, es conserven diversos vestigis a ponent del poble.

Les festes pròpies del poble de Cantallops són la festa major petita, al maig, i la festa major, que s’escau a l’agost, en honor de sant Esteve. Al juny, els veïns de Cantallops acudeixen a l’aplec de l’ermita de Requesens de la Jonquera.

Altres indrets del terme

A la part meridional del terme hi ha el mas de Bell-lloc, en l’indret on hi havia hagut el monestir de canongesses augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc, a la dreta de la riera de Torrelles. D’aquest monestir es tenen notícies des del 1207. El 1222 una part de la comunitat es traslladà a Peralada. El 1391 Felip de Rocabertí cedí el castell de Peralada i el seu terreny a les monges, que abandonaren definitivament Bell-lloc. La comunitat ha romàs a Peralada fins a la seva extinció. Uns 50 m al N del mas hi ha restes d’una antiga construcció que sobresurten poc del sòl: un absis semicircular i una part de la nau de l’església, probablement romànica, de l’antic monestir. El mas de Bell-lloc va ser molt reformat a la fi del segle XIX seguint el gust neogòtic i modernista.

A ponent del poble hi ha les ruïnes del Vilar d’Abellars, medieval, documentat al segle XI.

Al sector occidental del terme de Cantallops hi ha dos sepulcres megalítics, vora el Mas Baleta. El dolmen del Mas Baleta (I), amb quatre lloses clavades i dues per coberta, i el dolmen del Mas Baleta (II), a 200 m de l’anterior, que és una cista de petites dimensions, molt malmesa.

Llegir més...