i Vidal de Canyelles | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vidal de Canyelles

dret dr
Eclesiàstic i jurista; parent i conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Barcelona, ? — ?, 1252

S'educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic. Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca (1236-52). Acompanyà el rei a la conquesta de València (1238), on aquest li donà diversos béns. Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva. Intervingué en molts plets, fent part com a bisbe d’Osca o com a jutge o àrbitre. Per dificultats tingudes amb el legat pontifici, el cardenal de Santa Sabina, li calgué demanar l’absolució al papa Innocenci IV, el qual ell anà a veure a Avinyó el 1245. Fou el principal autor de la compilació del dret aragonès decretada a les corts de 1246-47, anomenada Codi d’Osca, i el principal comentarista dels furs d’Aragó en la seva obra clàssica In excelsis Dei thesauris, anomenada així pels mots amb què comença. No és cert, en canvi, que fos autor del primitiu Costum de València. Degué morir poc després d’atorgar testament el 1252.

Llegir més...