i el Capcir | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Capcir

Sumari de l’article

Comarca de la Catalunya del Nord.
Població: 
1.810 h
[2009]
Extensió: 
177 km2

Cap de comarca, Formiguera. Constituïda per la capçalera de l’Aude, estesa entre els 1.500 i 1.700 m alt i voltada de muntanyes, és la plana més alta dels Països Catalans. Correspon a un fragment del peneplà posthercinià, esquistós, basculat per moviments tectònics recents; la clotada és coberta de sediments morènics. S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d’un seguit d’esglaons i replans d’origen glacial, mentre que a llevant s’interromp sobtadament davant l’escarpament de falla del roc de Madres (2.471 m), partió d’aigües amb la Tet. Molt tancada per ambdós vessants, les gorges de l’Aude l’obren al nord vers la plana del Llenguadoc, però la sortida històrica del Capcir és al sud, a través de l’ample coll de la Quillana (1.741 m), per on hom accedeix al pla de la Perxa. Escombrat pels vents freds de l’oest i el nord (carcanet), el Capcir presenta un clima subalpí peculiar, amb una pluviositat relativament escassa (800 mm anuals de mitjana), amb els màxims a l’estiu; la temperatura mitjana és, a Matamala, d’uns 6°C (durant 8 mesos no arriba als 2°C) i amb mínimes extremes de -23°C (1962) i oscil·lacions tèrmiques que arriben fins a 55°C. Entre els conreus s’estenen grans boscs de pi rojal i de faig (bosc de la Mata), seguits des dels 1.600 als 2.300 m alt per una faixa de pi negre, tots ells explotats gràcies a una xarxa de pistes forestals; tanmateix, l’economia és centrada en la indústria lletera, des de la vinculació, el 1948, de la comarca a la cooperativa lletera de la Cabanassa. L’agricultura, que ha patit un fort decreixement, s’ha anat especialitzant en el farratge. Hi ha ramaderia bovina i ovina. Tot i que l’Aude solca la vall sense encaixar-s’hi gaire, ha permès, a part els pantans alts del Carlit, la construcció dels pantans de Matamala (20 milions de m3

L’altiplà del Capcir vist des del pantà de Matamala
© Fototeca.cat
) i de Puigbalador (10 milions de m3), bé que les centrals hidroelèctriques són aigua avall, ja en terra occitana. A l’ample coll de la Quillana hi ha un aeròdrom. Amb l’obertura, a la fi del segle XIX, de la carretera que va a Carcassona, s’inicià un corrent turístic. Els esports d’hivern (estacions de Formiguera, dels Angles, de Puigbalador-Riutort i de la Llaguna) s’han desenvolupat els darrers anys, i al pantà de Matamala s’hi poden practicar activitats nàutiques. Això ha permés l’augment de l’activitat turística i la creació de llocs de treball, fet que ha contribuït al creixement socioeconòmic de la comarca. Comprèn els municipis dels Angles, Matamala, Formiguera, Font-rabiosa, Ral, Puigbalador i la Llaguna.

El 2004 la població era de 1.776 h, amb una densitat de 10 h/km2. En el període 1999-2004 el creixement absolut fou de 24 h. Els municipis de Formiguera (445 h), que exerceix com a capital històrica de la comarca, els Angles (596 h), Matamala (244 h), la Llaguna (267 h) i Puigbalador (101 h) superaven el centenar d’habitants i concentraven el 93% del cens comarcal. Zona de pas del Llenguadoc al Rosselló i a la Cerdanya, el Capcir és lligat econòmicament als mercats de Montlluís (Alta Cerdanya) i de Prada (Conflent). El nucli de població més important és Formiguera (445 h [2004]), que atreu els altres pobles amb el seu petit mercat, i el centre religiós, el santuari de la Mare de Déu de Vilanova.

La història

El Capcir, conegut al segle IX amb el nom de la muntanya d’Aude, estigué inicialment unit al comtat de Rasès, el qual, vers la fi del mateix segle, sembla que era posseït en comú pels comtes Guifré I de Barcelona, Miró I de Conflent i de Rosselló, germà seu, i Oliba II i Acfred I de Carcassona. Tots quatre s’hi aplegaren el 873 a la consagració de l’església de Formiguera. Abans d’acabar el segle, el comtat de Rasès fou dividit: el Capcir fou integrat, juntament amb altres territoris veïns, al comtat de Cerdanya, aleshores en poder de Guifré I. Mort aquest (897), el comtat de Cerdanya fou heretat pel seu fill Miró II; el Capcir hi restà unit, en poder dels comtes successius, i fou incorporat juntament amb el comtat al casal de Barcelona en temps de Ramon Berenguer III. A diferència de la Fenolleda, el Capcir fou mantingut dins Catalunya amb el tractat de Corbeil (1258) i governat per un sotsveguer (sotsvegueria de Capcir) que residia al castell de Puigbalador; aquest i el de Formiguera eren els més importants de la vall. El 1317, el Capcir, que havia depès fins aleshores de la diòcesi de Narbona, fou adscrit a la nova d’Alet, al Rasès, fins el 1790, que aquesta fou suprimida; actualment depèn de la de Perpinyà. Les característiques geogràfiques i les vicissituds històriques expliquen l’existència al Capcir d’un parlar de transició, el capcinès.

Col·laboració: 
JMCR
Llegir més...