i Capdepera | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Capdepera

Capdepera
© Fototeca.cat
Municipi de Mallorca, al NE de les serres de Llevant.
Població: 
11.911 h
[2009]
Extensió: 
55 km2

És separat del d’Artà per la serra des Racó (385 m) i del de Son Cervera per la serra de son Jordi (315 m). Drenen el terme els torrents de sa Mesquida i de Canyamel. La costa s’articula en caps rocallosos amb espadats com el cap des Freu (talaia de son Jaumell, 273 m), la punta de Capdepera (l’antic Cap de Pera , el punt més oriental de Mallorca, on fou construïda als s. XVII o XVIII una torre de defensa i, el 1861, un far), el cap Vermell (la talaia Vella, 185 m), on hi ha les coves d’Artà , i el cap des Pinar. Entre aquests caps es disposen platges de sorra com les de sa Mesquida, cala Agulla, cala Rajada, cala Gat, cala de sa Font i les platges de Canyamel, i fragments de costa baixa rocallosa on hom ha instal·lat nombrosos establiments turístics. Les terres conreades ocupen unes 4 460 ha (~54% del terme); els principals conreus de secà són els cereals, l’ametller, l’olivera i la figuera; al regadiu, les hortalisses. A les terres incultes predomina la pineda, la garriga i l’alzinar. Hi ha ramaderia (especialment bestiar oví i porcí). Destaca la collita de palmes de margalló utilitzades en la confecció de senalles i capells, típics de la regió d’Artà. La pesca, localitzada principalment a Cala Rajada , té importància per la captura de llagostes i gambes. El turisme ha experimentat un gran desenvolupament, especialment a Cala Rajada, fins a esdevenir la principal activitat econòmica i és l’origen d’un fort corrent immigratori des de la península Ibèrica (la creixença demogràfica és la més ràpida de l’illa). La vila (2 404 h agl i 637 h diss [1981]; 140 m alt.) és prop de la costa, al camí d’Artà a Cala Rajada. Fou fundada per Jaume II el 1300 dins l’antic terme d’Artà com a vila fortificada; es conserva el clos emmurallat, construït al llarg del s. XIV, conegut com a castell de Capdepera . El 1323 hi fou construïda la primitiva església. Malgrat els intents d’independitzar-se d’Artà (el 1352 Pere III de Catalunya-Aragó concedí el permís de segregació) no ho aconseguí fins el 1819. La nova església de Sant Bartomeu (erigida en parròquia el 1913) fou bastida fora del clos en 1830-40.

Col·laboració: 
BBP / PSa
Llegir més...