Doctorat en filosofia el 1915, fins el 1917 escriví les seves obres amb el seu germà Josef Čapek (Hronov 1887 — Bergen Belsen 1945) i esporàdicament després. Dirigí el teatre municipal de Praga (1921-23). És autor d’al·legories que, amb elements de la ciència-ficció, presenten una humanitat hostilitzada per les seves pròpies creacions, producte d’una ambició desmesurada. Cal esmentar les novel·les Továrna no Absolutno (‘La fàbrica de l’absolut’, 1922), Krakatit (1924), en la qual imagina un cas d’aplicació tecnològica d’efectes imprevisibles i catastròfics i Válka smolny (‘La guerra de les salamandres’, 1936), sàtira política de to apocalíptic. Les seves obres teatrals mostren les mateixes preocupacions: R.U.R. (Rossum's Universal Robots) (1920), obra en què introduí la paraula robot, Ze života hmyzu (‘De la vida dels insectes’, 1921, amb el seu germà Josef), Věc Makropulos (‘L’afer Makropulos’, 1922), Bíla nemoc (‘La pesta blanca’, 1937) i Matka (‘La mare’, 1938). En la trilogia formada per les novel·les Hordubal (1933), Povětrǒ (‘El meteor’, 1934) i Obyčeiný Život (‘Una vida en comú’, 1934) abordà la novel·la filosòfica, centrada en els conceptes d’identitat, el conflicte entre l’individu i el món, el sentit contradictori i ambigu de la noció de realitat, etc. Destaquen també Povídky z jedné kapsy (‘Contes d’una butxaca’, 1929) i els tres volums de Hovory s T.G.Masarykem (‘Converses amb T.G.Masaryk’ 1928-35).