Pere Capellà i Roca

(Algaida, Mallorca, 5 d'agost de 1907 — Palma, Mallorca, 17 de desembre de 1954)

Pere Capellà i Roca

Autor teatral, poeta i activista polític, cívic i cultural.

Cursà magisteri, i exercí un temps a Barcelona. Durant la Segona República fou cap d’Esquerra Republicana d’Algaida i hi féu una important tasca de renovació cultural. En esclatar la Guerra Civil Espanyola fou perseguit pels falangistes, però aconseguí fugir a Menorca. Passà a Barcelona, on després de treballar breument de mestre a Sant Andreu, ingressà a l’Escola Popular de Guerra de Catalunya, d’on sortí amb el grau de tinent. Destinat a Guadalajara i a Madrid, ascendí a comandant. Després de la guerra fou empresonat al penal d’Alcalá de Henares (1939-43). Posteriorment, rebutjat a Algaida, anà a viure a Montuïri, on es casà. El règim el vetà per al magisteri i es guanyà la vida amb ocupacions diverses. A la fi dels anys quaranta començà a escriure teatre, gairebé tot en català. Pel llenguatge viu i directe, el món proper que reflectia i les preocupacions socials que s’hi expressaven, les seves obres aconseguiren una gran popularitat.

Cal esmentar-ne L’amo de Son Magraner (1949), la primera que estrenà, L’hereu de sa farinera, Sa madona du es maneig, Sa pesta, De tot i molt, El carrer de les tres roses, amb acompanyament musical de Pere Deyà, Na Catalina de Son Gallard, Val més un dit en es front, Es marqués de Sa Rabassa i El rei Pepet, a més dels sainets Moix per llebre, Declaracions jurades, Es premi és com un càstig i Es tercer pagès. Bona part de la seva obra teatral ha estat publicada pòstumament, com també l’obra poètica, de la qual els únics reculls publicats en vida foren Vida artillera. Versificada y experimentada p’en Pedro Capellá Roca (1928) i Cançons republicanes (1932). Col·laborà també amb glosses al diari Baleares sota el pseudònim Mingo Revulgo. Un dels seus fills és l’escriptor Llorenç Capellà i Fornés.