Situació i presentació
El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km2. Limita amb els termes de la Torre de Claramunt (N i W), Cabrera d’Anoia (S) i Vallbona d’Anoia (E). Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt. El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès. El congost s’obre pas entre la serra de Miramar (596 m) a l’esquerra, amb les carenes de Llobreia, el Brugar, el Fitó, els Colls Bessons i les Llangònies, i una potent terrassa travertínica quaternària, a la dreta, damunt les llicorelles paleozoiques i el granit, formant una cinglera de cornises i covals de pedra tosca i el dosser o barret del Capelló, on hi ha els importants jaciments prehistòrics del terme (abric Romaní i l’estació Agut).
El fonament principal de l’existència i de la prosperitat històrica de Capellades és l’aigua de la bassa del Molí de la Vila, d’on brollen de 8 a 12 milions de litres diaris, i encara hi ha altres deus abundants. El 1977, en un pou artesià de 140 m de profunditat, al davant de la font Cuitora, fou trobat un cabal de 13 milions de litres diaris, part dels quals serveixen per a l’abastament urbà. L’abundància de l’aigua capelladina ha servit moltes vegades per a remeiar necessitats alienes, com l’any 1566 quan, per falta de pluja, es perderen els sembrats sense granar a moltes zones catalanes i fins i tot molta gent de Barcelona anà a moldre, als molins de la costa de Capellades, blat importat de Sardenya. El 1694 els pagesos de Capellades i la pabordia del Penedès establiren una distribució de les aigües de la bassa per al regatge de les terres.
A Capellades hi ha la cruïlla de l’antiga carretera comarcal C-244 d’Igualada a Sitges, la qual ha sofert una millora en la dècada del 1990 amb la construcció d’un nou vial, la C-15, per la riba esquerra de l’Anoia, i la local de Capellades a Martorell, a més dels ramals que surten cap a la Torre de Claramunt, Vilanova d’Espoia i la Torre Baixa. El ferrocarril d’Igualada a Barcelona passa pel terme, però l’estació és dins el veí terme de Vallbona, a 1 km de la vila de Capellades.
La població i l'economia
Durant l’edat mitjana i part de la moderna la població (capelladins) s’havia mantingut relativament estable al voltant dels 20 a 30 focs (24 focs el 1378, 23 el 1497, 22 el 1515, 30 el 1553). En arribar el segle XVIII es registrà un augment de població del 360%, i dels 487 h del 1719 es passà als 2.247 h el 1787. El 1830 la població es mantenia en 2.229 h i el 1860 havia pujat a 3.075 h. Els decennis següents foren de minva constant. El 1900 tenia 2.629 h, el 1920, 2.512 h i el 1930, 2.275 h. Hom arribà al 1950 amb 2.306 h i aleshores començà una escalada sostinguda. El 1970 s’havia arribat a 3.910 h i el 1981 a 4.883 h. El 1991 se superaren els cinc mil habitants (5.031 h), mentre que en el cens del 2001 s’enregistraren 4.881 h; al padró del 2005 la xifra havia ascendit a 5.302 h.
El fet que Capellades tingui un terme molt reduït, i l’augment de les activitats industrials, han provocat que l’agricultura i la ramaderia hagin davallat a proporcions insignificants. Actualment, aquest municipi és, després d’Igualada, el que té menys superfície conreada de la comarca. El sector primari aplegava, el 2001, tan sols el 0,80% de la població ocupada. El 54,30% de la població es dedica a les activitats industrials (cosa que representa una disminució respecte al 1986), mentre que la construcció ocupa el 7,00%, i els serveis el 37,9% del total (ambdós percentatges més alts, sobretot el del sector terciari, que no pas el del 1986).
Els sectors industrials més importants a Capellades han esdevingut el paperer, el tèxtil i el metal·lúrgic. Ja entre els segles XVII i XIX la vila de Capellades fou la capital catalana del paper de tina fet a mà, anomenat de fil o de barba. En qualsevol panoràmica general de Capellades es feia visible la típica i uniforme arquitectura dels molins paperers, amb la base rectangular i les plantes altes calades de finestretes, que deixaven pas a l’aire que eixugava l’estesa del paper mullat, eixit de la tina i escorregut a la premsa.
L’existència dels molins a Capellades és documentada des de la ratlla de l’any 1000. El 1005 la vescomtessa Geriberga féu donació al monestir de Sant Cugat del Vallès d’unes cases, terres i molins, i apareix escrit, per primera vegada, el nom de Capellades. El 1238, Guillem de Crebai donà a Sant Cugat el molí draper de la Romeguera. El 1505, Ramon de Claramunt féu l’establiment d’un molí paperer. La família dels Guarro ha fet anar molins paperers des del 1506 i ha perdurat la marca a l’aigua d’una torre castellera al seu paper. La família Romaní ha tingut molins a Capellades des del 1622. Les famílies dels Miquel i dels Vila-seca assentaren els seus molins el 1752 i el 1771. Més tard vingueren els fabricants de paper Móra, Munné i Olivé. El grup de molins més nombrós ha estat el beneficiari de l’aigua de la bassa del Molí de la Vila, que feia moure el motor hidràulic de la roda de calaixos per la Sèquia Major o rec del Corronaire, per aquest ordre: molí del Fages, Cal Fortugós, molí del Pla o de Cal Titllo o farga d’en Marra, Molí Nou o de la Torre, Cal Mata, Cal Sapara, Ca l’Anton, Molí Xic d’En Pasqual, Cal Ferreres, Cal Gats o Cal Marranxet, Cal Frederic o Cal Roda. Un altre grup de molins, situat vora de l’Anoia i en el lloc del pas de l’Aigua, era el que comprenia el Molí Vell, el Molí Nou o Cal Manel, el Molí Gran, el Molí de la Costa i Cal Violant. Al darrer decenni del segle XIX foren introduïdes les màquines semicontínues. Després, les contínues i les de grans velocitats del segle XX postergaren la fabricació manual. Han desaparegut o s’han modificat molts dels antics molins, però al final del segle XX la indústria del paper, amb una avançada tecnologia, era representada per importants empreses amb seu, principalment, a Barcelona, però amb la seva fàbrica a Capellades, com J. Vilaseca o Miquel i Costas & Miquel.
La confraria de Sant Sebastià, que aplegava els paraires i els teixidors de llana des del segle XIV fins al XVIII, també fou adoptada pels teixidors de cotó, des del 1805. La família Guasch introduí els telers manuals el 1859 i, el 1899, els mecànics. L1913 ja treballaven amb telers electrificats i la indústria amplià la seva activitat a la filatura i al tint. El 1999 el ram del tèxtil tenia el seu representant més actiu en l’empresa Guasch Germans.
El sector metal·lúrgic ha tingut un predomini de la indústria d’origen local. El 1999 destacaven l’empresa de filats metàl·lics M. Codina i la d’envoltants de polièster per a la distribució elèctrica Hispano Mecano Elèctrica, com també diversos tallers mecànics per a reparacions.
Capellades disposa de diversos serveis, tant escolars (s’hi pot estudiar fins el batxillerat i hi ha una escola de música) com esportius (camp de futbol, poliesportiu, etc.) i altres. Es fa mercat setmanal el dimarts i també se celebra el Mercat Figueter, fira de productes diversos (en el seu origen era de figues) vers el març, que té una llarga tradició que es pot remuntar al segle XVIII.
La vila de Capellades
La vila de Capellades, a 317 m d’altitud, ocupa un replà travertínic a un centenar de metres per damunt de l’Anoia. A l’entorn de la primitiva església es formà el primer nucli urbà, molt estàtic als primers segles. Al segle XVII s’originà un desvetllament de la població amb l’eixamplament de les muralles del perímetre de la plaça de l’Església, amb la Plaça Xica, la plaça Nova, el Carrer Nou i els carrers de la Canaleta, del Call, de Sant Francesc, d’Oló, com també de l’eix del carrer Major, amb el Portal Jussà davant el pont del Bisbe i el Portal Sobirà a prop de les voltes de Can Bas i del carreró de Magí Carme. Durant el segle XIX s’allargaren els carrers del Pilar, de Garbí, de la Divina Pastora, de Sant Ramon, de Santa Anna i del Fondo, i durant la segona meitat del segle XX s’inicià la construcció dels espais lliures del nucli urbà, especialment els situats als passeigs de Miquel i Mas i de la Concepció i a ambdues bandes de les carreteres, i començaren a aparèixer blocs de propietat horitzontal. Un dels elements més característics de l’urbanisme de Capellades és la bassa vora el Molí de la Vila, d’origen natural, el voltant de la qual s’ha arranjat un parc.
L’església de Santa Maria de Capellades, després de rebre els privilegis del rei Lotari, el 986 i el 988, va deixar de ser sufragània de Claramunt i fou erigida parròquia el 1098 per una butlla d’Urbà II, a petició de l’abat Berenguer de Sant Cugat. El 1643 es bastí una església més gran i el 1805 s’iniciaren les obres del temple actual, que van durar un segle a causa de les interrupcions motivades per les guerres dels francesos i les carlines i per un incendi ocorregut el 1896. El 1805 i durant un quadrienni el monestir de Sant Cugat, a fi de contribuir a les obres de la nova església, hi destinà una tercera part dels delmes de la seva senyoria de Capellades. El 1824 tornà a contribuir durant un altre quadrienni a les obres de l’església.
L’església de Santa Maria és esmentada ja el 986 i el 988 en preceptes del rei franc Lotari a benefici del monestir de Sant Cugat del Vallès, del qual era possessió i figura en la documentació referent al castell de Claramunt, al terme del qual pertanyia. Formà part de la baronia de la Conca d’Òdena, però no fou del domini directe dels Cardona ja que Ramon de Claramunt vengué el 1234 el terme (que formava una quadra) i lloc de Capellades a l’abat Pere de Sant Cugat del Vallès, i li traspassà els drets senyorials. Els Cardona pledejaren pel domini de la quadra de Capellades fins el 1867, però aquesta quedà en propietat del monestir de Sant Cugat, adscrita a la pabordia del Penedès.
Altres llocs d’interès són la capella de la Mare de Déu del Pilar, que s’edificà el 1801. El convent de la Divina Pastora fou alçat el 1862 al lloc dels estricadors de la confraria de Sant Sebastià. Ja el 1858 s’establí a Capellades la segona comunitat de terciàries caputxines de l’Institut de la Mare del Diví Pastor, dedicat a l’ensenyament i fundat per l’igualadí P. Josep Tous i Soler (1811-71). A la Casa Serra, al costat de la capella del Pilar, les germanes franciscanes darderes es dedicaren a atencions hospitalàries. Els antics fossars parroquials desaparegueren el 1859 i les restes foren traslladades al turó del Molar, on es construí l’actual cementiri, amb la capella del 1911. També ha desaparegut l’oratori de la Casa Bas, autoritzat per Benet XIV el 1756. La Casa Bas és una casa senyorial del segle XVII amb una singular volta que constituïa un dels portals d’entrada a la vila; la casa acull, actualment, una sala d’exposicions. Un hospital general per als pobres fou creat el 1492 i un altre fou obert el 1798 al carrer de Sant Francesc. Aquest últim va funcionar fins el 1815. L’antic Molí de Cal Munné, paperer, situat al final de la costa dels Molins, ha estat restaurat.
Han estat presents de manera continuada a la vila diverses associacions culturals, algunes de les quals de molt antiga tradició, com és el cas de la societat la Lliga, amb local propi per a la realització d’actes diversos i de sessions de cinema i teatre. La seva antiguitat es remunta al 1901. També cal destacar l’agrupació sardanista, diverses corals i l’esbart dansaire. Des del 1988 se celebren periòdicament uns concerts de cambra sota el títol de Paper de Música i un concurs anyal per a la promoció de joves intèrprets. Hom disposa d’una biblioteca i també d’emissora municipal de ràdio. Al paratge de la Font Cuitora s’ha bastit un amfiteatre, utilitzat sobretot a l’estiu per a diversos actes.
L’any 1961 fou inaugurat el Museu Molí Paperer de Capellades en el setcentista Molí de la Vila, que és un testimoni viu de la tradició paperera, perquè es fabrica el paper emprant les mateixes eines i els procediments antics. El museu és vinculat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya; el 1999 va ser reformat i restaurat. Al museu s’ha instal·lat, a més, una biblioteca especialitzada i s’hi exhibeixen una gran part de les troballes prehistòriques trobades al Capelló. Es tracta de la Secció Arqueològica Amador Romaní.
Entre les festes tradicionals destaquen la festa major, que es fa per l’agost, i la festa major d’hivern de Santa Dorotea, al febrer. Per Nadal és tradicional de fer la travessia del llac nedant i pel juliol se celebra la festa de Sant Cristòfol. Ha estat recuperat el ball pla, que es balla per la festa major i pels dies de Corpus; el ball dit el dansot gairebé s’ha perdut.
Altres indrets del terme
El veïnat de la Font de la Reina, dins el congost de Capellades, era un lloc estratègic del camí ral de Barcelona a Lleida i de pas obligat entre Piera i Igualada. En memòria d’una reina desconeguda que hi sojornà, fou esculpit un bust femení del qual brollava aigua. A les capbrevacions entre els segles XIV i XVIII s’esmenta l’existència d’hostals en aquest indret, que era punt de transbordament de primeres matèries i de paper manufacturat dels molins paperers. A la Font de la Reina hi ha la capella de Santa Bàrbara, datada del segle XV, que fou sufragània de Claramunt fins el 1728. S'hi celebra la festa de Santa Bàrbara al desembre.
La balma del Fossar Vell o abric Romaní, descobert el 1909 per Amador Romaní i Guerra (1873-1930, descobridor dels principals jaciments paleolítics de la comarca), és el jaciment prehistòric més antic de Catalunya, del Paleolític mitjà i inici del superior, amb indústries lítiques mosterianes. Hi ha llargues seqüències d’estades datades des del 72.000 fins al 30.000 BP. Fou habitat per l’home de Capellades, que era un contemporani de l’home de Neandertal. S'hi han descobert els vestigis de diferents fogars i d’un arbre tallat pels neandertals fa 56.000 anys. A l’estació Agut es trobaren, entre altres restes, un premolar i tres molars humans. Aquesta zona arqueològica ha estat habilitada amb un itinerari pedagògic guiat, i es coneix amb el nom de Parc Prehistòric de Capellades.