i Aureli Capmany i Farrés | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Aureli Capmany i Farrés

Aureli Capmany i Farrés
© Fototeca.cat
literatura lit i folklore folk
Folklorista i escriptor.
Barcelona, 1868 — Barcelona, 1954

Autodidacte, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars. Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), i dirigí l’Esbart Català (1909). Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona i col·laborà en les seves publicacions. Fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904). Col·laborà en altres publicacions infantils, com La Rondalla del Dijous (1909), La Mainada (1921-23) i Plançons (1933), i també en les revistes D’Ací i d’Allà i Esplai . Publicà els llibres Cançoner popular (1901-13), Rondalles per a nois (1904), Cançons i jocs cantats de la infantesa (1923) , Com es balla la sardana (1924), De marionetes i titelles (1928), La sardana a Catalunya (1948), El ball i la dansa popular a Catalunya (1948), La dansa a Catalunya (1935-1953), i estudis sobre costums populars: Baladrers de Barcelona (1947) i Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951).

Col·laboració: 
JMA
Llegir més...