i Enric Capó i Puig | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Enric Capó i Puig

història eclesiàstica hist ecl
Pastor evangèlic.
Maó, 1930 — Barcelona, 9 de març de 2012

Membre d'una família de tradició metodista des del segle XIX, estudià al Seminario Teológico Unido, de Madrid, i al Handsworth de Birmingham, Anglaterra. Fou professor de Nou Testament i de llengua grega al Centre Evangèlic d’Estudis Teològics, professor de teologia del Seminario Evangélico Unido, director del departament de traducció de la Fundació Bíblica Evangèlica catalana, director de la revista Carta Circular, òrgan de l’Església evangèlica espanyola, responsable de Cristianismo protestante, i col·laborador del llibre La nostra vocació (1967). Des del 1973 s'integrà en l'equip de traducció de la versió interconfessional de les Escriptures, del Nou Testament (1979) i al Bíblia (1993).

Pastor de diverses esglésies evangèliques de Barcelona, fou membre fundador de l'Associació de Ministres de l'Evangeli de Catalunya (AMEC), i primer president del Consell de les Esglésies Evangèliques de Catalunya (creat el 1979), que posteriorment s'anomenà Consell Evangèlic de Catalunya.

Llegir més...