Del 1813 al 1820 viatjà per Europa i, de retorn a Florència, es dedicà a promoure obres culturals. Fundà Antologia (1821) i Guida dell’Educatore (1836); contribuí a la fundació del Giornale Agrario Toscano i, el 1829, a la fundació de la primera casa d’estalvi de Florència. Fou protector del Risorgimento i partidari del liberalisme moderat d’Azeglio. Promulgat l’estatut del 1848, i obert el Parlament, fou elegit senador i després president del consell (17 d’agost-27 d’octubre). Proclamada l’annexió de la Toscana al regne de Sardenya, fou de nou senador (1860). És autor, entre altres obres, de Frammento sull’educazione (1845), l’escrit educatiu més original de la Itàlia de la primera meitat del s XIX, i de Storia della Repubblica di Firenze (1875).