Professor de literatura a Roma i a Catània. Influït per Zola, fou un dels creadors del verisme. La seva narrativa presenta, amb intenció documental i cientista, casos generalment patològics, dins un clima ombrívol i tràgic. Cal remarcar-ne Giacinta (1879), Il Profumo (1890) i Il marchese di Roccaverdina (1901). Fou un crític notable (Gli ismi contemporenei, 1898) i un representant destacat del teatre sicilià (Teatro dialettale siciliano, 1911).