i Juan Caramuel y Lobkowitz | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Juan Caramuel y Lobkowitz

història hist
Polígraf castellà, de família bohèmia.
Madrid, 23 de maig de 1606 — Vigevano, Llombardia, 7 de setembre de 1682

Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà (1628). Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga; fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús (Praga), i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia. Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano (ciutat on dissenyà la façana de la catedral). Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos: teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques (en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n).

Llegir més...