Franciscà, fou, almenys des del 1334, provincial de la corona catalanoaragonesa. Fou preceptor, entre altres personatges, de l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i administrador de Tarragona, que acompanyà sovint i al qual dedicà un comentari de la Bíblia en vuit volums (que restà inèdit), influït per la Catena aurea de Tomàs d’Aquino. Intervingué, per encàrrec de Jaume II de Catalunya-Aragó, prop de Frederic de Sicília en l’expulsió dels fraticelli refugiats a l’illa (1314). L’any següent treballà per obtenir la pau entre Frederic i Robert de Nàpols. Fruí de la confiança del papa Benet XII, que n'elogià la col·laboració en la redacció de les constitucions franciscanes del 1337. Morí amb fama de santedat a 90 anys.