Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Bel·ló (mort abans del 812). El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759. De Bel·ló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona: descendents immediats de Bel·ló a Carcassona foren Giscafré (~812) i Oliba I (814-837), fills seus, i Oliba II (863-880?) i Acfred (~873-906?), fills d’Oliba I; i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona (834?-848?) i Sunyer d’Empúries-Rosselló (834?-848?), fills de Bel·ló (el segon, probable), i Guifré I el Pelós d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona-Osona (870-897) i Miró I de Conflent i Rosselló, dit el Vell (870-~894), fills de Sunifred, i Dela d’Empúries (~879-~890) i Sunyer II d’Empúries-Rosselló (862-~912), fills de Sunyer I. Per això assistiren el 873 a la consagració de Santa Maria de Formiguera, al Capcir, els germans Guifré el Pelós i Miró el Vell i els germans Oliba II i Acfred I, tots ells nets de Bel·ló, oferint l’església en remei de llurs ànimes i les de llurs avantpassats. Entremig dels dos Oliba de Carcassona, Miró, fill de Berà, primer comte de la Barcelona reconquerida, sembla que s’apoderà (843-844) del comtat amb l’ajuda de Bernat de Septimània. A Oliba II el succeïren els seus fills Benció i Acfred II, amb el qual s’extingí (~934) la línia masculina de la primera dinastia de Carcassona. Una filla d’Acfred, Arsenda, es casà amb Arnau, comte de Comenge (mort vers el 957), el qual figura entre els comtes de Carcassona. Llur fill gran, Roger I el Vell, heretà Carcassona, part del Rasès i de Comenge; el fill segon, Odó, rebé la resta del Rasès amb el títol de comte; i el tercer, Ramon, el comtat de Comenge. Roger el Vell lluità amb Oliba Cabreta de Cerdanya-Besalú, que li disputà, vers el 981, la part que posseïa del Rasès i potser el mateix comtat de Carcassona, baralla que acabà amb la incorporació, als dominis d’Oliba, del Perapertusès meridional, mentre que el sector septentrional, anomenat des d’aleshores Termenès, romania, juntament amb el Rasès, incorporat a Carcassona. El Donasà, el Capcir i la Fenolleda, inicialment el comtat de Rasès, sembla que pertanyien als comtes de Cerdanya des dels temps de Guifré el Pelós, vers el 870. Un fill de Roger, Pere, fou bisbe de Girona (1010-50), i una filla, Ermessenda, es casà amb Ramon Borrell de Barcelona i tingué el cogovern d’aquest comtat fins el 1057.
Comtes i vescomtes de Carcassona
©