i Càrcer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Càrcer

Municipi de la Ribera Alta que dóna nom a la vall (anomenada també Vall Farta), al límit amb la Costera.
Població: 
2.109 h
[2009]
Extensió: 
8 km2

El terme és drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, que, en el seu curs més baix, el separa del terme de Cotes (el 1961 hi hagué un bescanvi de territoris entre ambdós municipis). L’agricultura n'és la base econòmica: hi predomina totalment el regadiu, que aprofita l’aigua del riu de Sallent i del Xúquer, a través de les séquies de l’Escalona. El conreu principal és el taronger, de llarga tradició, i altres varietats de fruiters. Fins la dècada del 1950 es conreà extensament l’arròs. L’activitat industrial principal es centra en la manipulació i envasat de cítrics. La població es quadruplicà al llarg del s XIX a causa de l’extensió de l’agricultura i l’eliminació del paludisme, augment que continuà fortament fins el 1960 quan arribà als 2 000 h, una xifra al voltant de la quals s’ha mantingut. El poble (2 023 h agl [2006], carcelers o carcerins ; 39 m alt.) és a la dreta del riu de Sallent. Antiga alqueria islàmica, fou un important lloc de moriscs (tenia 160 focs el 1609), centre de la fillola de Càrcer. Després de l’expulsió dels moriscs, el senyor del lloc (baronia de Càrcer), atorgà carta de població (1610). L’església parroquial de l’Assumpció és obra de 1710-20.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...