L’Alt Carcí comprèn les plataformes del Juràssic superior, anomenades els Causses Aquitans o Petits Causses; les seves poblacions més importants són Càors, capital del Carcí, i Fijac. El Baix Carcí és drenat pels cursos inferiors de l’Avairon i del Tarn i és format per plataformes estretes que separen valls paral·leles; les principals poblacions són Montalban i Moissac. L’agricultura és la principal activitat econòmica (blat, blat de moro, patates, vinya, fruites). Habitada en època preromana pels cadurcs, passà posteriorment sota el domini romà, visigot i franc. Al s X es convertí en feu del comtat de Tolosa, i al s XII estigué temporalment en poder dels Plantagenet. Després de la croada contra els albigesos, pel tractat de París (1259) entre França i Anglaterra, aquesta adquirí certs drets sobre el Carcí, que foren motiu de disputa entre ambdós països. El 1360 passà a Anglaterra per l’acord de Brétigny, i el 1443 fou incorporada definitivament a França; formà part del governament de Guiena.