i Ernesto Cardenal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ernesto Cardenal

Ernesto Cardenal
© Ferran Torné
literatura lit i història eclesiàstica hist ecl
Poeta i sacerdot nicaragüenc.
Granada, Nicaragua, 20 de gener de 1925

Ha sabut compaginar la tasca literària amb la seva missió pastoral i el compromís amb els esdeveniments polítics del seu país. Contribuí activament a la caiguda de la dinastia Somoza i ocupà després el Ministeri de Cultura, la qual cosa li comportà, per part del Vaticà, ésser separat de l’exercici del sacerdoci el 1985. Continuà essent sacerdot, però l’any 2005 encara no se li havia aixecat la sanció canònica de suspensió a divinis. És autor de: Epigramas (1956), Vida en el amor (1957, traducció catalana de J.B. Xuriguera, 1973), Estrecho dudoso (1960), Hora O (1961), Salmos (1964, traducció catalana de J.B. Xuriguera, 1973), Homenaje a los indios americanos (1967), En Cuba (1970), El Evangelio en Solentiname (1975), Quetzalcóatl (1988), Los ovnis de oro. Poemas indios (1992), Telescopio de la noche oscura (1993), Vida perdida (1999), Via crucis (1999), Vida en el amor (1997), Vida Perdida (1999) i La revolución perdida (2005).

Llegir més...