És un important nucli industrial (producció d’acer, indústries mecàniques i alimentàries) i centre comercial del sud de Gal·les. La ciutat és centrada per l’antic castell medieval, refet en 1865-75 pels marquesos de Bute; disposa de nombrosos parcs i camps esportius (estadi de rugbi de l’Arm’s Park); el sector industrial és a l’est del Taff, i el centre comercial, a l’antic nucli. El port de Cardiff, construït durant la primera meitat del segle XIX, és unit per nombroses línies de ferrocarrils amb les regions mineres del sud de Gal·les. Aeroport internacional de Rhoose. Centre d’ensenyament superior: University of Wales, fundada el 1893. El National Museum of Wales (1927) conserva una notable col·lecció de pintures. És seu d’un arquebisbat catòlic.
Antic fort romà construït vers el 75 dC a la vora esquerra del Taff. Ocupat i fortificat pels normands sota Robert Fitz Hamon (fi del segle XI), el castell de Cardiff esdevingué el centre de la senyoria normanda de Glamorgan. Al seu voltant es formà un nucli de població que esdevingué un important centre de comerç i donà origen a la moderna ciutat. Destruïda parcialment pels gal·lesos durant la revolta d’Owain Glandower (1404), Cardiff fou disputada, en el transcurs de la guerra civil, per reialistes i parlamentaris fins a ésser ocupada per aquests darrers (1645). A mitjan segle XIX inicià el seu desenvolupament econòmic gràcies a l’explotació del carbó i del ferro: el carbó exportat pel seu port passà de 4.500 t el 1839 a 19 milions el 1913; a partir del final de la Primera Guerra Mundial l’exportació inicià una forta davallada. Des de la decadència de postguerra de les indústries de carbó, ferro i acer, el caràcter de la ciutat és més aviat financer i burocràtic. Fou durament bombardejada el 1941. Des del 1997 és seu del parlament i del govern de la regió autònoma de Gal·les.