i Cardó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cardó

SinònimSant Hilari de Cardó
Convent i ermitatge ( Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó ) de carmelites descalços, i posteriorment balneari situat a la capçalera de la vall de Cardó serra de Cardó , dins el municipi de Benifallet (Baix Ebre).

L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa; el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà. El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617; consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites (inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L’edifici central, a 500 m d’altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels s. XVII i XVIII; tenia una comunitat estable de 30 religiosos. Fou protegit des del 1676 per Pere Antoni d’Aragó, el protector de Poblet, i suprimit amb l’exclaustració del 1835. El 1866 fou convertit en balneari de Cardó , aprofitant les fonts d’aigües bicarbonatades i arsenicals (actualment embotellades). Des del 1903 comunica per carretera amb Ginestar; restà obert fins el 1967. El 1938 esdevingué hospital de l’exèrcit republicà.

Llegir més...