i serra de Cardó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

serra de Cardó

serra de Cardó
© Fototeca.cat
Massís de la Serralada Prelitoral, al Baix Ebre.

Encaixa al nord i a l’est la cubeta de Móra (Ribera d’Ebre i Priorat), i tanca, passada la plana del Burgar (el seu límit oriental), la serra de Tivissa (Ribera d’Ebre); a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix i els morrals del Cantdelgall i de Cabrafeixet i el Montaspre, i al sud del coll d’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó . L’abrupta vall de Cardó , oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costumà, és drenada pel barranc de Cardó , afluent, per l’esquerra, de l’Ebre, poc abans de Benifallet. El clima és mediterrani (14°C de mitjana anual) amb pluges escasses (460 mm de mitjana anual), les quals són subterràniament dirigides pel carst que erosiona les calcàries (Tries, Juràssic) i originen un nivell de fonts medicinals que desguassen per l’abrupte cingle de Sallent, coronat pel balneari (i antic convent carmelità) de Cardó. La carena, que culmina a la Creu de Santos (942 m) i és travessada per antics camins al coll de Murtero, vers Tivenys i Tortosa, i als portells de Xàquera i de Cosp (o portell de Cardó ), vers Rasquera i Móra d’Ebre, fa alhora de partió d’aigües entre l’Ebre i la mar, i entre la vegetació de l’obaga (alzines, pinasses, alguns roures, moixeres i teixos), fuetejada pel mestral, i la vegetació arbustiva degradada de la solana (llentiscle, romaní, bruc), al voltant de pins blancs i alzines. Els antics nuclis medievals de població de Sallent, Cardó i Costumà, al nord, i, especialment, de la Fullola, la Bassa de Cascall, els Mallorquins, l’Alzina i l’Alentar, al sud, han desaparegut del tot.

Col·laboració: 
JMCt
Llegir més...