Esperandéu Cardona

(?, segle XIV — ?, segle XV)

Jurista barceloní i vicecanceller de Catalunya (1389-96 i 1404-09).

Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller. Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I, però fou absolt el 1398. Continuà al servei de la reina vídua Violant, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí l’Humà com a vicecanceller (1404). Dugué a terme nombroses ambaixades a França (1389-90), al concili de Pisa (1409) i al de Constança (1416), on tingué una actuació brillant. El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalanoaragonesa. Fou un dels comentadors famosos dels Usatges.