Casat amb Beatriu d’Aragó, filla natural de Pere el Gran, era cunyat del rei Jaume II. Representà aquest darrer en el seu arbitratge de l’Algarve entre els reis de Castella i Portugal (1312). Més tard, renyit amb l’infant Alfons, passà al servei del rei de Nàpols Robert d’Anjou (1319). En fou almirall (1320) al cap d’una flota angevinopontifícia que participà al blocatge de Gènova. Fou derrotat per l’amirall genovès Corrado Doria. Continuà després com a capità general del papa en les lluites contra els gibel·lins al nord d’Itàlia. Fracassà al setge que posà a la ciutat de Milà (1323) i, més tard, fou fet presoner (1324). Alliberat i reconciliat amb el rei Alfons el Benigne, nebot seu, fou nomenat governador de Sardenya (1329), on lluità coratjosament contra els atacs dels genovesos. Fou rellevat vers el 1336.