Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II. Abans, havia pres part en les campanyes de Berenguer Ramon II contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid. Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà. La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III.