Conegut simplement amb el nom de Ramon, fou home d’una talla extraordinària i de gran corpulència. El 1238 lluità contra els sarraïns de Múrcia, i el 1256 acompanyà Jaume I de Catalunya-Aragó a la seva conversa a Sòria amb Alfons X de Castella. A partir d’aquesta data la seva vida fou una rebel·lió constant contra el sobirà. Protegí el comte Àlvar d’Urgell contra el rei i els Montcada. El 1274 la seva resistència a lliurar la potestat del seu castell de Cardona al monarca fou la causa inicial d’una de les revoltes nobiliàries més notables de la Catalunya feudal. Morí en el transcurs del conflicte. Era casat en segones núpcies amb Sibil·la d’Empúries, filla del comte Ponç IV. Fills seus foren Ramon Folc (VI), l’hereu, i Sibil·la, que es casà amb Àlvar de Cabrera, vescomte d’Àger. La seva mort fou emotivament planguda pel poeta Guillem de Cervera, del qual havia estat protector.