i Jaume de Cardona i de Gandia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jaume de Cardona i de Gandia

Cristianisme
història eclesiàstica hist ecl
Bisbe de Vic (1445-59), de Girona (1459-62) i d’Urgell (1462-66); cardenal; fill de Joan Ramon Folc (I) de Cardona i de Joana de Gandia.
?, aprox. 1405 — Cervera, Segarra, 1466

Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona (1441-66) i canonge i ardiaca de Barcelona. Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer (1456) i en les exèquies d’Alfons IV (1458). El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana. El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal; el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell. Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc (III), llavors comte de Prades. El 1513 les seves despulles, amb les dels seus nebots, els vescomtes Joan Ramon Folc (III) i Joan Ramon Folc (IV), foren sepultades a Cardona.

Llegir més...