Fill del vescomte Guillem de Cardona. Fou un dels grans protagonistes de les lluites pel comtat d’Urgell durant el regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó, sempre al partit advers als seus parents de Cardona, el seu germà Ramon Folc (IV) i després el seu nebot Ramon Folc (V). El 1228 fou el principal valedor de Guerau IV de Cabrera contra Aurembiaix d’Urgell i el rei. Comanador de Sardenya i, més tard, vers el 1230, mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença, participà en la conquesta del regne de València (setge de Borriana, 1233) i obtingué per al Temple béns a Llíria i rendes a Dénia. Intervingué novament en les lluites d’Urgell, ara al costat del monarca i els Montcada contra Àlvar d’Urgell, ajudat pel vescomte Ramon Folc (V) de Cardona (1259). Abans (1250-53) havia intervingut en diverses comissions d’arbitratge entre el rei i el seu fill Alfons.