Fill i successor de Pere de Cardona i de Villena. Addicte incondicional de Joan II de Catalunya-Aragó, ja el 1461 votà contra l’ambaixada del general de Catalunya tramesa a Sicília amb motiu de l’arrest de Carles, príncep de Viana, i auxilià econòmicament el sobirà (1472). Lluità personalment al capdavant dels seus contingents a les campanyes de l’Empordà (1471-72) —assistí a la rendició de Barcelona a Joan II— i del Rosselló (1473-75). Fou retribuït primerament amb el títol de governador reial de les terres de Sciacca i Naso, a Sicília (1472), i després amb el nomenament de gran canceller de Sicília (1475).