Fill gran d’Antoni Cardona i de Luna, virrei de Sicília. Serví Alfons IV de Catalunya-Aragó a Itàlia i compartí amb ell la captivitat després de la desfeta de Ponça (1435). El 1439 heretà del seu pare les baronies catalanes. Les vengué als Albert el 1450. Fou camarlenc i conseller d’Alfons IV, el qual, el 1444, li donà el comtat de Collessano, la baronia de Caronia i les senyories de Gal·lípoli i Due Petralie —feus confiscats a Antoni de Centelles i de Ventimiglia— i el féu mestre justicier del regne de Sicília. El mateix any havia adquirit ja la baronia de Naso. Tanmateix, mai no perdé el contacte amb Catalunya, on prengué part activa a les corts del 1440 i del 1446. El succeí el seu fill Artau.