Josep Cardona i Furró

Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, primer dins dels ensenyaments menors, en pintura decorativa (1889-93), i posteriorment en els estudis superiors de pintura, escultura i gravat (1895-97). A l’escola fou deixeble de l’escultor Manuel Fuxà i Leal, i coincidí amb Pablo Ruiz Picasso, amb qui compartí taller. Cap a vint anys continuà la seva formació artística a París, on començà a realitzar figures de caràcter naturalista, especialment de personatges del món de la cultura que començaven a ésser reconeguts, i participà al Saló oficial (1901-03 i 1905-08, amb menció honorifica el 1906), el Saló de la Societé Nationale des Beaux-Arts, conegut com Salon du Champ de Mars (1903) i el Salon d’Automne (1904-06).
Al llarg de la seva trajectòria professional participà en nombroses exposicions col·lectives celebrades a Barcelona, com l’“Exposición General de Bellas Artes” (1894), “Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas” (1896, 1898 i 1907), “Exposición de retratos y dibujos antiguos y modernos” (1910) i “Exposició d’art” (1918-19 i 1921-22); també exposà a la Sala Parés (1897, 1908 i 1916-17). La seva primera exposició individual tingué lloc el 1909 a la Sala Faianç Català, on presentà una sèrie de petites estàtues retrats de personatges coneguts com Eusebi Güell o Alexandre Soler, entre d’altres. A Madrid, les seves obres formaren part de la “Exposición Nacional de pintura, escultura y arquitectura” (1917) i la “Exposición Nacional de Bellas Artes” (1920 i 1922). A partir del 1904, algunes de les seves escultures apareixen en la revista La Ilustració Catalana.
Establert a l’Argentina (1909-18), es distingí per realitzar obres de gran envergadura, com el monument al general San Martín (1915), a la ciutat homònima. Exposà també als Estats Units d’Amèrica, i posteriorment s’instal·là a Madrid, on retratà personatges de l’aristocràcia, la política i el món de la cultura i de l’art.
Fou soci de diversos centres artístics, com el Cercle Artístic de Sant Lluc, el Reial Cercle Artístic de Barcelona i la Societat Artística i Literària de Catalunya, amb els quals participà en diverses exposicions organitzades a Barcelona. Posteriorment a la seva mort, les seves obres continuaren presents en el panorama artístic barceloní: al gener del 1923, el Reial Cercle Artístic i la Societat Artística i Literària de Catalunya organitzaren una exposició en honor de l’artista, i el 1928, les Galeries Laietanes també li dedicaren una exposició individual.

A Barcelona, dues de les seves escultures formen part del paisatge urbà: la d’Àngel Guimerà (rèplica de Josep M. Codina i Corona), a la plaça de Sant Josep Oriol, i la del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, al passeig de la Vall d’Hebron.