Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer (1952), Com és la poesia (1953), De Verdaguer a Carner (1960) —el seu assaig més important—, Cinc poetes italians: Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo (1961), El llenguatge de Prudenci Bertrana (1968), Art poètica de Maragall (1970), Epistolari J.M. López-Picó-Carles Riba (1976), Montserrat (1977), Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer (1986), El to col·loquial de l’epopeia (1986) i La recuperació dels goigs al segle XIX (1984), i les biografies Joaquim Ruyra (1966) i El temps de Josep Carner (1967).
En lexicografia publicà Diccionari de sinònims (1973) i La correspondència comercial en català (1977). Traduí Petrarca (Sonets, cançons i madrigals, 1955), S. Pellico, G. Papini i A. de Lamartine.