Fill de l’almirall d’Aragó Felip de Cardona i de Palafox, marquès de Guadalest, mort el 1672. Es traslladà de jove a la cort, a Madrid, i ingressà a l’exèrcit, on arribà a capità. Més tard, entrà a l’orde franciscà, a Palència. Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i fou nomenat comissari general d’Índies. Arquebisbe de València el 1699, protegí artistes i literats i inicià la formació de la biblioteca episcopal. En esclatar la Guerra de Successió, es mantingué fidel a Felip de Borbó i, quan el general Basset ocupà València (1705), es retirà al seu castell de Biar i després a Castella. De tornada el 1708, s’oposà a la repressió filipista, en particular a la duta a terme per Melchor de Macanaz contra Xàtiva i els eclesiàstics valencians. El 1710, després de la ruptura entre Felip V i el papa, es mostrà partidari del rei arxiduc Carles III i s’hagué d’exiliar. Passà a Viena, a la cort imperial, on es trobà amb altres familiars seus, i fou nomenat conseller àulic i, el 1714, president del Consell d’Espanya, que presidí fins a la seva mort. Publicà Cartas pastorales i una Representación al Sumo Pontífice Clemente XI sobre la beatificación del V. P. Jerónimo Simó.