i Luis Cardoza y Aragón | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Luis Cardoza y Aragón

literatura lit
Escriptor i assagista guatemalenc.
Guatemala, 1904 — Mèxic, 1992

Arran de les revoltes d’octubre del 1944 fou empresonat i posteriorment s’instal·là a Mèxic, on realitzà tota la seva obra. D’aquesta cal destacar els reculls poètics Luna Park (1924), Maelstrom (1926), Fez (1926), El sonámbulo (1937), La nube y el reloj (1940), Apolo y Coatlicue (1944), Retorno al futuro (1946), Pequeña historia del Nuevo Mundo (1948) i El hombre y la encrucijada (1950). Seguiren després llibres d’assaigs com Guatemala, las líneas de su mano (1955), La revolución guatemalteca (1955) i Nuevo Mundo (1960). Les seves idees esteticoliteràries són recollides a Perfiles (1964) i Dibujos de ciego (1969). També publicà Poesías completas y algunas prosas (1977), Guatemala con una piedra adentro (1983), que aplega texts de crítica i articles diversos, i Miguel Ángel Asturias: Premio Lenin de la Paz 1965, Premio Nobel de Literatura 1967: casi novela (1991).

Llegir més...