i Carèlia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Carèlia

Món
Llacs de la regió de Carèlia
© Fototeca.cat
Regió de la Fennoscàndia, que s’estén des dels llacs Làdoga i Onega fins a la mar Blanca.

Geomorfològicament, forma part de l’escut bàltic, i és formada essencialment per granit i gneis, molt afectats per la glaciació, que hi ha dipositat barreres de dipòsits que separen conques ocupades per llacs i aiguamolls. Els sòls són pobres d’humus, de poca potència i sovint podzòlics. El país és ocupat, en gran part, per llacs i àrees pantanoses, els més importants dels quals són el P'aozero, el Topozero, el Leksozero, el Pielinen i el Höytiäinen, a més del Làdoga, l’Onega, l’Orivesi i el Puruvesi, que són fronterers. Els rius són de curs torrencial, a causa dels nombrosos desnivells que han de salvar, i són aprofitats per a l’obtenció d’hidroenergia (Kem’, Vyg, Suna, Koitaj, Jänisj). El clima és continental extrem, amb una graduació que s’accentua de sud a nord, i modificat ocasionalment per masses d’aire procedents de l’Atlàntic; les precipitacions són gairebé sempre en forma de neu. Els principals nuclis de població són Petrozavodsk, Kondopoga, Segeža, Kem’ i Lieksa. Actualment és dividida entre la Federació Russa (República de Carèlia, on els carelians són minoria) i Finlàndia (Pohjois-Karjalan). La Carèlia occidental fou històricament la part més civilitzada i poblada del país; pertangué a l’estat suecofinlandès fins al tractat de Nystad (1721), en què passà a Rússia. El 1809, en caure Finlàndia sota la dominació russa, la regió fou reunida a la resta del territori finlandès, amb el qual restà en ésser-li reconeguda la independència el 1920. En canvi, la Carèlia oriental, vasta zona coberta de bosc, visqué des de l’edat mitjana sota diverses formes de govern rus, primer als estats de Novgorod i de Moscòvia, després a l’imperi dels tsars. Amb el règim soviètic, fou “comuna de treballadors” des del 1920, i el 1923 passà a ésser RSSA amb l’annexió d’uns districtes russos que feren dels carelians una minoria en la nova entitat. Durant la guerra de 1939-40, les esperances russes de conquerir tot Finlàndia feren establir una RSS carelofinesa. Però l’exèrcit rus només reeixí a dominar l’istme de Carèlia amb la ciutat de Viipuri (Vyborg), guanys territorials reconeguts pel tractat de París (1947), que provocà l’èxode en massa dels 400 000 finesos que fins aleshores hi habitaven. Aquesta zona fou repoblada per immigrats russos i separada (1946) de la resta del territori carelofinès i incorporada al districte de Leningrad (RSFS de Rússia). El 1938, així mateix, la regió industrial de Kannanlathi (Kandalakša) havia estat afegida al districte rus de Murmansk. El 1956 fou suprimida l’efímera república de 1940 i fou creada novament la RSSA de Carèlia. El 1991, en dissoldre's l’URSS, aquest mateix territori, ara integrat a la Federació Russa, prengué el nom actual.

Col·laboració: 
MVM / JVe
Llegir més...