i Antoni Careta i Vidal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Careta i Vidal

Antoni Careta i Vidal
© Fototeca.cat / D. Campos
literatura lit i teatre teat
Escriptor.
Gràcia, Barcelona, Barcelonès, 1834 — Barcelona, Barcelonès, 1924

Menestral, col·laborà de jove en La Bandera Catalana i en L’Escut de Catalunya , i, amic de Francesc Pelagi Briz, en les revistes que aquest creà, Lo Gai Saber (que dirigí en 1878-80) i Calendari Català (on publicà una sèrie de biografies d’escriptors de la Renaixença). El 1860 estrenà la comèdia de costums en vers Vells i joves ; escriví també les peces Les bones festes, Tot per ella!, La marca de foc. Traduí (1878) el poema provençal de Fèlix Gras Li carbounié ; les seves poesies, publicades a La Renaixença i a les antologies Llibre de l’amor, Llibre de la fe i Llibre de la pàtria, foren recollides en el volum Eures (1882). És autor de les novel·les Un voluntari d’Àfrica (1880), Cor i sang (1881), La fàbrica vella i Les conseqüències, i d’un gran nombre de narracions costumistes, recollides en els volums Brosta (1878), Dibuixos a la ploma (1885), Rajolins (1893) i Narracions estranyes . El 1901 publicà un Diccionari de barbarismes , que havia estat precedit pel llibret Barbarismes i vulgarismes que malmeten la llengua catalana (1886).

Llegir més...