Tingué una visió optimista del capitalisme. Definí el cost com la mesura de la resistència a l’obtenció de béns per a l’ús. Negà el rendiment decreixent de la terra (D.Ricardo), així com el principi malthusià de la població. Tot i que es declarava proteccionista, dins del marc dels estats era partidari d’un total laissez faire, i influí tant en els lliurecanvistes continentals (F. Bastiat) com en els proteccionistes (entre ells el català J. Güell i Ferrer). Dins la seva extensa obra es destaquen Principles of Political Economy (1837-40) i The Principles of Social Science (1857-59).